Esports: David García

David Garcia, jugador del RCD Espanyol

David García de la Cruz, nascut a Manresa el 16 de gener de 1981. Manresa.

Futbolista que juga de lateral esquerra al RCD Espanyol de la Primera Divisió Espanyola.

Després d’uns anys a l’equip del Barri de la Balconada i al Gimnàstic de Manresa aterra a la cantera espanyolista.

Debutà en la màxima competició nacional un 8 de gener de 2000 en partit de lliga contra el Deportivo de La Coruña i des d’aleshores ha estat sempre el jugador predilecte dels entrenadors a la banda esquerra de la defensa.

Té contracte fins al juny de 2009, encara que el jugador comenta que vol acabar la seva carrera esportiva a l’equip blanc i blau.

Vas debutar la temporada 99-00 però no és fins la 01-02 que et fan fitxa del primer equip. Com va ser aquesta època? Pressió pel fet de no tenir molt clar el teu futur, no saber si et quedaràs o t’hauràs de buscar equip...?

Va ser una situació difícil, ja que l’entrenador del primer equip Miguel Ángel Brindisi, a principis de temporada em va fer pujar. Però després va ser substituït per en Paco Flores, que volia comptar amb els veterans, vaig haver de tornar al filial i esperar la meva oportunitat. Tot i les dificultats mai m’he plantejat canviar d’equip.

L’any del debut vau guanyar La Copa del Rei, a València i contra l’Atlètic de Madrid. Què vas sentir, un “rookie” com eres, en un moment tan especial com aquest?

Només vaig participar en 3 eliminatòries i no la vaig viure com la del 2006, que sí que la vaig gaudir plenament.

Tot i ser el segon capità, després de Raül Tamudo, i tota la vida a l’Espanyol, els principis de temporada són difícils per tu. Per norma els entrenadors et tenen molt ben considerat però sempre hi ha un de fora que comença en el teu lloc. Tot i això, els finals de temporada, que és on es decideixen les competicions sempre ets titular. És complicat assumir aquest rol i seguir treballant per ser titular?

Tornarà a passar però bàsicament perquè hem de ser dos jugadors per posició com a mínim. De totes maneres estic molt orgullós que un d’aquests dos sempre sigui jo. Lluito sempre per ser titular i he tingut la sort d’acabar jugant. Sóc conscient de les meves limitacions però sóc molt constant i crec sincerament que la competència és molt bona.

Quina és la teva relació amb l’Ernesto Valverde?

La nostra relació és com la d’un cap de qualsevol empresa. Ell transmet ordres que jo personalment com a capità transmeto a la resta de l’equip. És una persona oberta i molt educada, porta molt bé el vestuari i la relació amb tota la plantilla és magnífica.

Com veus l’Espanyol aquesta temporada? Apunteu a Champions League però creus que s’aconseguirà?

No m’agrada parlar de la Champions. És lògic que se’n parli, però quan faltin 10 partits torna’m a fer la pregunta. S’han d’anar acceptant les realitats partit a partit i assolint els objectius planificats a principi de temporada.

En dos anys heu passat de lluitar per mantenir la categoria, passant per la final de la UEFA, a lluitar per la Champions League. Com afronta aquesta evolució tan ràpida un jugador professional?

Molt bé la veritat. Cada dia hem de ser conscients dels anomenats objectius, en base a aquests objectius s’ha fitxat molt bé, fins i tot s’han renovat esperances per assolir-ne de més ambiciosos i crec que s’està fent una tasca molt professional sobretot des de la Direcció Tècnica que ha sabut mantenir els jugadors més importants del club.

Explica’ns la teva vida fora de l’esport? Estudies...

Començaré a treure’m el títol d’entrenador per seguir vinculat en el món del futbol en un futur. He estat entrenador dels alevins del Barri de la Balconada.

Si no haguessis arribat a ser futbolista professional què estaries fent? A què t’hagués agradat dedicar-te?

No m’ho plantejo. Des dels 14 anys estic vinculat a l’Espanyol i sempre he volgut ser professional del món del futbol.

A qui donaries les gràcies sense pensar-t’ho ni un moment? I evidentment per què?

A molta gent però sobretot a la meva família que m’ha recolzat sempre. Van fer el sacrifici de portar-me a Barcelona a entrenar en els meus principis.

I evidentment a tots els entrenadors que he tingut que de tots n’he après alguna cosa. I aprofito l’avinentesa per agrair a la meva novia Mireia que sempre ha estat al meu costat

Manresà de tota la vida com ets, què trobes que li manca o li sobra a Manresa?

Sobrar no li sobra res. Per mi, personalment com que no m’agraden les ciutats grans, Manresa és perfecte. Mai m’he plantejat anar a viure fora.

Vivint a Manresa, notes el caliu del teu poble quan vas a comprar el pa i el diari?

Sí, cada dia més. Els nens petits són els primers en fer-ho.

Ara, un petit joc de preguntes i respostes ràpides:

Un somni: entrar a la Champions League.

Quan era petit admirava a... Paolo Maldini (mític jugador italià, defensor esquerre com ell i encara en actiu als seus 40 anys).

Jugar a futbol: la meva passió.

Quan em miro al mirall: és per pentinar-me.

De gran vull ser: entrenador.

Els macarrons de la iaia o cuina d’autor: cuina d’autor.

Un lloc de Manresa on t’agrada perdre’t: el Menfis.

Mar o muntanya: les dues coses.

Cotxe o moto: cotxe i la meva marca preferida és Mercedes.

Un hobby: jugar a la Playstation.

Llibre o pel·lícula: pel·lícula i la meva preferida és El Senyor dels Anells.

Manies: cap.

Millor company de vestuari: Jarque i Moisés.

Jugador més net de la lliga espanyola: Raul González, un senyor (jugador del R.Madrid)

Jugador més dur: Ballesteros del RCD Mallorca.

Un gol per recordar: impossible d’oblidar només n’he fet un en 8 anys i va ser a Cañizares.

Tens Penya? que jo sàpiga no.

Des de NcManresa animem a tots els manresans a crear la primera Penya Espanyolista David García, en honor a aquest gran jugador i millor persona.