Un grup, un equip, amics. Tots funcionen individualment però alhora són una sola entitat. Grup genuí de Manresa, orgullosos dels seus orígens i que enguany celebren els seu 15è aniversari.
Un estiu de 1993, un grup de joves manresans, va decidir unir-se per tocar i compondre.
Al 1994, editaren el seu primer disc, Gossos, i des d’aleshores han editat En Privat, Mandala, Directament (gravat en directe al Teatre Conservatori de Manresa), De Viaje (primer disc que editen en castellà), Cares, 8 i per últim Oxigen.
Sens dubte, els “Gossos”, tenen un estil propi, i una personalitat molt marcada, i estem plenament convençuts que és per això que els manresans els sentim tan nostres.
Ens rep en Natxo Tarrés. Ell ens parla en nom del grup.
Molt típica la pregunta per començar, però no és pot evitar, per què us dieu Gossos?
Perquè era necessari tenir un nom. Tot ve perquè compartíem local amb diversos grups i tocàvem al carrer. De fet el nom de Gossos lligava molt bé amb la nostra manera d’entendre la musica, una fòrmula acústica de directe i propers a la gent. No erem conscients de la rellevància que pot tenir un nom en un grup. El cert és que el primer nom amb el que ens van anunciar va ser “Els amics de la Marta”, en honor a una amiga.
Durant els anys que fa que vareu formar el grup, hi han hagut gossos que s’han unit a vosaltres, ens expliqueu aquests canvis?
Doncs sí el 2002 s’afegeix en Santi. Volíem ampliar els nostres horitzons musicals i ens feia falta un bateria. Ens vàrem conèixer en diferents bolos, i de sempre ha tingut bona sintonia amb el grup.
Les vostres cançons, tenen una poesia especial en les seves lletres, i heu fet plorar segur, a molts adolescents, qui és el responsable d’escriure-les?
Tots en som responsables. Les signem totes com a Gossos però de fet és un petit secret. Volem mantenir l’esperit de la banda, perquè creiem que totes les cançons les hem de defensar tots i no només qui les interpreta. Ens hem apartat sempre de lletres intel·lectuals i ens hem acostat al vessant més popular. S’expliquen diferents sentiments que hem anat vivint durant aquests anys, diferents inquietuds, experiències que ens poden passar a tots.
15 anys de Gossos... moltes vivències, i anècdotes, segur. Alguna que us hagi marcat més? Alguna d’aquelles que us agradaria oblidar? Alguna que no oblidareu mai?
El millor de les experiències és el d’haver conegut a molta gent. 15 anys és un llarg viatge que ens forma i ens omple. Una experiència que no oblidarem és haver guanyat un concurs a la desapareguda Sala Zeleste de Barcelona quan teníem 18 anys. Ens permetia gravar un disc i aleshores tot va començar.
I ara celebrarem els 15 anys amb un concert a l’Auditori de Barcelona.
Quina és la cançó que més us identifica?
Ens agraden moltes cançons però la que més ens identifica, segons els nostres seguidors, és “Quan et sentis de marbre” forma part de la gent, és com un himne.
Vosaltres heu evolucionat molt, això està clar, tant musical com tecnològicament. Per contra, el vostre local s’ha quedat com parat en el temps, per què?
És el nostre cau, ens identifica i de fet com que viatgem molt el nostre local també transmet un ambient de músic que molt sovint està de gira.
Què va significar per vosaltres en el seu moment el disc DE VIAJE? Us esperàveu la reacció que va tenir la gent? (primer i únic àlbum editat en castellà).
Per nosaltres va ser un viatge esplèndid, un dels millors que hem fet mai. El tornaríem a fer. Respectem les opinions de tothom però vàrem fer el que vàrem voler en aquell moment. Molts dels que no estaven conformes que fos en castellà ens han demanat disculpes perquè l’han anat descobrint al llarg del temps. A nivell artístic és amb el que més amunt hem arribat.
Hem de defensar la cultura catalana, hi estem d’acord, però hem d’entendre que el món és molt gran i nosaltres necessitàvem sortir i descobrir-lo.
Parlem del present, ara mateix teniu com a productora una empresa gironina, Música Global. Com és que un grup d’aquesta anomenada no treballa amb discogràfiques multinacionals?
Ja hem treballat amb discogràfiques d’aquest tipus i nosaltres apostem per d’altres més familiars perquè volem que tot el que envolta el nostre treball tingui aquest caire. Preferim els contactes més propers. I a Catalunya que és el nostre mercat, s’ha de treballar de manera diferent que a la resta de l’estat.
L’últim disc, Oxigen, és totalment diferent al que heu fet fins ara, per què?
Hem treballat molts anys a nivell acústic i volíem innovar amb nous ritmes, estils, i col·laboracions amb diferents músics que ens aporten riquesa musical. Com en Cris Juanico, la Beth, etc. Sense cap dubte és el nostre millor disc.
Com bé sabeu aquesta és una revista local de Manresa, parla’m de la ciutat.
És la nostra ciutat, casa nostra. Ens en sentim orgullosos. Quan anem de concert sempre ens presentem com els Gossos de Manresa.
Volem proposar-vos un joc de preguntes ràpides.
El primer que us passi pel cap.
Operación Triunfo: Un concurs.
Beth: Una bona amiga, una artista en potència.
Un Ferrari o una Furgoneta Volkswagen: Furgo VW.
Un viatge: qualsevol lloc d’Amèrica del Sud.
Un moment únic: el primer concert a Zeleste.
La nineta dels vostres ulls: la música.
Un mestre: Suso Sáiz. (reconegut productor i guitarrista espanyol).
Una referència: Ben Harper.
Els Gossos són:
Natxo Tarrés, veu i guitarra
Roger Farré, veu i baix
Juanjo Muñoz, veu i guitarra
Oriol Farré, veu i guitarra
Santi Serratosa, bateria (a partir del 2002)
No hay comentarios:
Publicar un comentario